తన్నుఁ బాసి నేనింత దంటనట యీ
(॥పల్లవి॥)
తన్నుఁ బాసి నేనింత దంటనట యీ
వెన్నెలబాయిట రేయి వేగుఁటింత చాలదా
(॥తన్ను॥)
ఇంటికి రాకుమని నేనంటినట చూడవే
అంటఁగాక వున్న దాన నంటినో యేమో
కంటికి నిద్దురరాక కాఁకలనే పొద్దువోక
వొంటి నేఁ బానుపున రేయుంటి నింత చాలదా
(॥తన్ను॥)
అప్పటి దగ్గరి నే రానై తినట చూడవే
కొప్పు జారి సిగ్గుతోడఁ గొంకితి నేమో
చిప్పల రెప్పల జంకించితినట చూడవే
చెప్పరాని మాట నీతో జెప్పుటింత చాలదా
(॥తన్ను॥)
ఊరకే మాటాడక నే నుంటినట చూడవే
ఆరడి పరవశాన నైతినో యేమో
గోరికొనఁ దనుఁ దక్క గొంటినట చూడవే
యేర వేంకటేశ నాతోనింత నీకుఁ జాలదా
(||pallavi||)
tannum̐ bāsi neniṁta daṁṭanaḍa yī
vĕnnĕlabāyiḍa reyi vegum̐ṭiṁta sāladā
(||tannu||)
iṁṭigi rāgumani nenaṁṭinaḍa sūḍave
aṁṭam̐gāga vunna dāna naṁṭino yemo
kaṁṭigi niddurarāga kām̐kalane pŏdduvoga
vŏṁṭi nem̐ bānubuna reyuṁṭi niṁta sāladā
(||tannu||)
appaḍi daggari ne rānai tinaḍa sūḍave
kŏppu jāri siggudoḍam̐ gŏṁkidi nemo
sippala rĕppala jaṁkiṁchidinaḍa sūḍave
sĕpparāni māḍa nīdo jĕppuḍiṁta sāladā
(||tannu||)
ūrage māḍāḍaga ne nuṁṭinaḍa sūḍave
āraḍi paravaśhāna naidino yemo
gorigŏnam̐ danum̐ dakka gŏṁṭinaḍa sūḍave
yera veṁkaḍeśha nādoniṁta nīgum̐ jāladā